Paraguaio

Poètica: 

Un paraguaio acabat d’abastar és un petit tresor de sucre natural. Té la pell rosada i fina; ha madurat a l’arbre, transformat pel sol, que li ha fet pujar els colors. A les mans, quasi no pesa gens i es pela com si res, lleugerament, fins que queda la polpa neta, blanca i sucosa, que és dolça com la mel.

Collita: 
del 15 de juliol al 31 d'agost, aproximadament

El paraguaio és una fruita de la família dels préssecs blancs. És el resultat d’una mutació natural, igual que la nectarina; és a dir, no se sap en quin moment, un arbre presseguer va començar a donar fruits diferents, de forma plana. La fruita del paraguaio té una forma molt singular, aixafada i rodona. La polpa és més dolça que la del préssec blanc perquè conté menys àcids i té el pinyol molt petit.

Particularitats: 
Es cultiva de manera molt semblant al préssec, tot i que li agraden especialment les terres riques en sals minerals, fet que provoca que aquesta fruita sigui més dolça, per efecte de la potassa o sal. El cultiu del paraguaio és més laboriós que el del préssec normal. N’existeixen diferents varietats i totes porten molta feina, ja que es tracta d’una fruita delicada. A l’estiu, a més, cal podar els arbres. Aquesta poda en temps de la calor es fa perquè el sol arribi a les branques més interiors i els fruits agafin coloració.